Al llarg de la seva carrera, Derrida va publicar més de 40 llibres, així com centenars d'assajos i de conferències. La seva influencia va ser significativa en gran varietat de camps de les humanitats i les ciències socials, com la filosofia, la literatura, el dret,[4][5] l'antropologia,[6] la historiografia,[7] la lingüística aplicada,[8] la sociolingüística,[9][10] la psicoanàlisi, la teoria política, els estudis religiosos, el feminisme i els estudis queer. La seva obra ha tingut i segueix tenint un gran ressò als Estats Units, a l'Europa continental, a Sud-amèrica i en general als països on la filosofia continental ha estat influent.
Alguns dels seus treballs considerats més rellevants són De la Grammatologia (1967), L'écriture et la différence (1967), Marges de la philosophie (1972) i al La voix et le phénomène (1967).[11] En els seus últims escrits Derrida va abordar temes relatius a l'ètica i la política, que van influenciar diversos moviments de caràcter activista i polític.[12] Va convertir-se en un personatge àmpliament conegut i controvertit, a causa de la seva particular aproximació a la filosofia i a la complexitat del seu treball.[13]
↑"The sociolinguistics of schooling: the relevance of Derrida's Monolingualism of the Other or the Prosthesis of Origin", Michael Evans, 01/2012; ISBN 978-3-0343-1009-3 Al llibre: The Sociolinguistics of Language Education in International Contexts, Publisher: Peter Lang, Editors: Edith Esch and Martin Solly, pp. 31–46
↑Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4